Voldria seguir i acompanyar al Mags en el seu camí i que l'estrella amb guii . Un camí desconegut , ple de incògnites, però emocionant i encisador. Com no tinc ni cavalls ni camels ho faré a peu. Atravasaré deserts, veure gent despreocupada de l'aconteixement i potser no trobaré lloc on reclinar el cap. La fita es " la casa del Pa " ( Betlem ) on ha nascut un Nen, que regnarà amb signes de pau.
Jo us mostro el camí,/ segui-me, Reis nobles; / soc per Reis i pobles,/ l'estel del matí.
Tres Reis tinc darrera/ i un Ángel davant,/ i a prop de l'Infant/ un cel que m'espera.
Qué maravellós tenir en el camí : l'estel del matí, darrera el tres Reis, davant un angel i a prop l'Infant. Millors acompanyants no els podria trobar. Un estel clar, que il.lumina al món, en boniquesa i resplandor; tres Savis ( homes de ciència : mags ) vessant claricies i amb dons acudent de l'Orient que a Déu ofrenen, com a primicies del món creient. Es el primer camí que el món de la ciència fa vers Déu. L'ángel, el missatger entre el cel i la terra, canta glòria i pau. I a prop L'Infant , que us té la Verge en braços, i que per Vós el món i el cel nuen els llaços d'amor i de pau-
Tres Reis d'Orient / tres bons camarades/ tenen gran consell/ una matinada.
- Heu d'anar a Betlem / - els diu l'Etern Pare.
Marxen de bon matí / al trencat l'albada./ Quan són pel camí / l'estrella els guiava; /
quan són a Betlem / l'estrella se'ls para.
Posar-se en camí sempre es una decisió personal. I posar-se en cami amb altres es necessari compartir una meta i un desig. Però posar-se en camí perquè Déu et crida es quelcom extraordinari. Mentres caminem anem estranyents lligams d'amistad. Tenim els ulls fitxes en l'horitzó i les orelles ben obertes per escoltar. Pas a pas, en silenci, obrim camí.
Per emprendre el camí hem de fer-ho, si és possible, de bon matí, al trencat l'albada. Llavors es quan el silenci es profund, i parar l'aurella no costa res. També les idees són mes clares i entenedores i la fatiga àdhuc no ha corsacat els ossos. Es quan es repira aire pur , encara hi ha l'estelada, el cants dels ocells, el perfum de l'herba , el remor del vent i els silencis profunds de Déu.
Venim d'Orient/ guiats per l'estrella; / la de l'alba és ella/ Vós el sol exent.
Per Vós una serra/ m'ha dat riells d'or / preneu-los, Senyor, / del cel i la terra.
Jo encens flairosíssim / per Vós he collit/ sacerdot ungit / ungit de l'Altíssim.
Puix vostre dolor/ serà sense mida/ la mirra florida/ veu's aquí en test d'or.
Segons el venerable Beda , Melcior, que duia or com ofrena, era un ancià amb cabells blancs i barba llargas, la túnica d'un color violeta, un parrell de sabates blaves i blanques. Gaspar, que duia encens com ofrena, era un noi sense barba, amb una capa de color vermell i un parrell de sabates violeta. Y Baltasar,que duia mirra com ofrena, era de color negre amb barba, i un abric vermell i blanc.
Venim de llunyanes terres/ que confinem amb el Cel/ senyalant-nos el romiatge/ la llum d'un brillant estel.
Guiats per la santa estrelka/ adoren al Redemptor/ que'l qui féu tal maravella / prou mereix tan gran honor.
Nois i noies, Jo no oblido/ que els tres Magas espereu/ vostres dolces esperances/ eixa nit satisfareu.
Qui més bon minyó en sa casa/ l'any passat hagi sigut / prou trobará al despertar-se / el premi que ha merescut.
Aquesta nit màgica on el somnis i desitjos dels nens es fan realitat. On els ulls sorten de les parpelles. On els nervis i neguits florejan. I l'albada s'espera amb anhel. Jo també vull fer ofrena al Noi de la Mare. Or no en tinc però si un tresor donat per Vós, la vida. Me ofereixo i en consagro tot a Vós. El perfum de l'encens vull que envaeixi el meu èsser i s'enlari com una oració - ofrena. I el bàlsam de la mirra purifiqui el meu cos perquè sigui una llavor d'eternitat i incorruptible.
Entradas
