CASTELLÓ D'EMPURIES

Castelló d'Empuries es una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Es troba situat sobre un turronet d'uns 17 m. d'alçada al bell mig de la plana al.luvial, a la riba esquerra del riu La Muga i a uns 4 km. del mar. La extensió del seu territori es de uns 41,84 km2. Té dos nuclis principals de poblacio : l'antic medieval ( 4.2oo h) i la marina residencial Empuriabrava ,un dels enclaus turístics més extensos i originals del Mediterrani amb una xarxa de canals navegables que sumen més de 30 km. de longitud ( 7.680 h) per tant la densitat total de població es de 286,38 hab/km2. El gentilici es castelloni - castellonina.

Va tenir el seu màxim esplendor durant l'Edat Mitjana des de que, en el segle XI, els Comtes d'Empuries van instal.lar-hi la seva residència, en la actualidad es l'Ajuntament, i es va convertir en Capital del comtat. S'extenia pel que avui és l'Empordà i comprenia la seva franja litoral des de la serra de l'Albera fins el sud , Torroella de Montgrí.

Aquest comtat fou un dels más insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d'Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part delo Comtes o la inacabada construcció del vistós castell de Montgrí per part dels reis de la Corona d'Aragó.

El seu ric passat fa que cada any , a mitjans de setembre se celebri el " Festival Terra de Trobadors " durant el qual hi ha combats de cavallers, un popular mercat medieval, i actuacions musicales i de teatre trobadesques.

He volgut posar Castelló d'Empuries doncs segons molts historiadors el bressol de la nissaga HUGUET fou aquí. Quan vaig visitar fa uns quinze anys dita vila un sotrec envai tot el meu cos al veure, en la impressionant basílica, el sarcòfag dels avantpassats.

Donada la condició que va ad. Malgreatquirir la Vila de Castelló d'Empuries com a Capital del Comtat , des de la primera construcció de l' església de Santa Maria Assumpta es busca otorgar-li la condició de temple d'estructura catedralicia. Malgrat les reivindicacions tan sols ha obtingut el títol de BASÍLICA , però ningú pot negar-li a aquest imponent edifici la seva condició d'excel.lent obra d'art i que Josep Pla l'anomenà " Catedral d l'Empordà " i es el temple més important de la mitra, després de la Catedral Gironina.

Fou construïda a sobre l'església romànica primitiva, de la que en queden alguns vestigis com el primers pisos de la torre del Campanar ( primera fotografia ) a la banda de tramuntana i tocant l'absis ( segles XII o XIII). Es tracta d'una torre dividida en cinc plantes amb una alçada de 36 metres d'influència llombarda. S'hi observen obertures d'arcs de mig punt ambv columnes i capitels en les tres últimes plantes doncs les dues primeres , com he dit abans, són completament romàniques

La segona fotografia es la Façana Principal que presenta una gran portada d'alabastre del segle XV atribuïda akl mestre d'obres Antoni Antigó. El capcer central posseix la portalada, enmarcada entre dos pinacles. Destacan la seva bellesa formada per sis arquivoltes que delimiten el timpà i el frontó. En el timpà s'hi troba representada l'adoració dels Reis Mags. Les sis arquivoltes estàn rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols. Totes les escultures són tallades amb gran perfecció i profusió de detalls. Damunt la portalada i ocupant la part superio del capcer, es desplega una gran rosassa gòtica, que dóna claror a l'interior del temple.

La tercera fotografia correspon a l'Interior de la Basílica construïda sobre planta de saló, modalitat intrroduïda a casa nostra pels monjos del Cister, està formada per tres naus , una centralo i dos laterals, de diferent altura. En la part exterior hi ha contraforts completats per arcbotants. Cada una de las tres naus està formada per nou voltes d'0giva sostingudes per pilars. L'altar major es un ara de més de tres metres de llarg, sostinguda per cinc columnes. El retaule d'alabastre , procedent de Beuda ( La Garrotxa) té una alçada total dee 6,56 metres, tres dels quals corresponen a la fornícula de la Verge de la Candelera. Es d'estil gòtic flamiger renaixentista. El bancal inferior on hi figuren deu relleus d'angelos que sostenen els escuts de les entitats promotores ; i el superior amb quadres representant escenes de la passió. I damunt el bancal s'hi troba la fornícula de la Verge , de 1,90 metres d'alçada.

Els grans finestrals de la poart absidal de la Basílica devien presentar vitralls policromats. Avui només se'n conserva un; els altres foren coberts amb plaques d'alabastre translúcid.

La quarta fotografia correspon a l'orgue es del segle XIX , concretament l'any 1803 sota la responsabilitat de l'oreguener Domènec Cavallé i acabat per Gaietà Vilardebó el 1.854. Consta de quatre teclats amb aproximadament 57 jocs, cadireta, eco i recitatiu,... amb pedal de 121 botons i una octava cromàtica i prop de 4.500 tubs. L'antic va ser construït el 1.419 pel mestre Pere Graugera i es esmentat ja al 1.494.

La última fotografia són les Piles Baptismals romàniques datades del segle XI . Són una de les peces més originals i de gran valor; vestigi de l'antiga església romànica. La pila més gran , destinada a batejar persones adultes, medeix 1,40 metres de diàmetre i 1,12 metres d'altura; la petita , pel bateig d'infants, té un diàmetre de 0,78 metres d'amplada per 0,65 d'alçada. En aquell temps ( segle XIV ) el batejat era submergit en l'aigua.

Vull finiquitar l'escrit amb la dita popular : " Castelló vila major, tots són jutges i notaris "