LA FEBRÓ es el poble més petit ( 58 habitants) del Baix Camp. Consta de dos carrers curts i una plaçeta. Els veins i rivals de La Mussara els hi deien " Pardals " no se sap ben bé el perquè.
El nom de La Febró apareix ja el 1.163 dins el LLibre Blanc, de Santes Creus. Des de 1.324 va formar part del comtat de Prades. S'esmenta en un document sobre l'impost del delme ( ve de la paraula llatina décimus , que significa la decena part, o sia, el deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis reliogiosos ) . En 1.327 el comte Ramon Berenguer I va lliurar aquesta vila al costat d'altres a la seva esposa, Blanca, com a part del dot.
El nom de La Febró segons alguns prové del llatí : " villa febrorum " que significa " poble de artesans ". Perrò segons una llegenda en el moment de la seva fundació hi van haver unes febres malignes i per tant el lloc rebré el nom de " febrosa " , passant despres a dir-se " febror " i finalment " La Febró ".
L'església parroquial de La Febró està dedicada a Sant Esteve, no té cap valor arquitectònic. Durant molts anys va èsser sufragànea de la parroquia de Capafons. Durant la Guerra Civil el Comité de Reus va dur a terme l'incendi de l'interior de l'església. Abans de que arribessin els reusencs , Salvador Cavallé i Abelló , anomenat " Cassoles " va treure la imatge romànica de la Mare de Déu del Patrocini i l'amagà al Mas de Peiró amb consentiment del seu propietari el reusenc Pere Rius i Gatell. Després traslladaren la imatge al pati de " Cal Cama " ( Vilaplana ) i finalment al Museu de Tarrragona ( última fotografía
La festa major es feia per sant Esteve però ja fa molts anys que es l'última setmana d'agost , segurament coincidin amb la festa de la Mare de Déu del Patrocini. A la vigilia la festa del pollastre, al dia següent la fideuda, el concurs d'0relletes, la santa missa, el concurs de dards i finalitzant la festa " pa amb tomàquet ".
La penúltima fotografia es de l'avenc ( de jove hi entrà dues vegades), tocant al terme de Vilaplana ( abans de La Mussara ) es una esquerda oberta a la cinglera de més de 25o metres de llargària, d'uns 25 - 30 de fondaria i de 6 - 8 metres d'amplada, Dins s'hi troben dues coves una de les quals de gran capacitat, havia tingut estalactites ( jo encara ho pogué veure ) que foren arrencades per decorar el mas de Macià Vila, a Reus.
La antepenúltima fotografia es dels Gorgs : el llit del riu al ser de roca calcària , i a causa de l'erosió, produeix uns salts d'aigua, en molts indrets , formant-se uns bassals profunds, lloc ideal a l'estiu per prendre un bany tonificant. També cal resenyar la Roca Corba un conjunt de monòlits al costat del camí de Prades on s'aixeca un Santuari a la Mare de Déu de la Roca Corba.
La primera foto es del Mas d'en Porrera, lindant am el terme de Siurana , des d'on es veu la unió dels rius Siurana i Gorgs. Un lloc privilegiat amb unes vistes espectaculars. Tot el terme de La Febró estava teixit de masos pero foren abandonats després de la Guerra a causa dels maquis i petacons. Un dels masos més importantsa que resten es el " Mas dels Frares " una pedra del qual porta la data de 1.762, encara que ja esmentat el 1.641 . Es tracta d'una antiga granja del cenobi cartuixà d'Escala Dei. Posteriorment en temps del Campament Militar dels " Castillejos " fou la residència dels Caps militars.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario