CAPAFONTS : UNA VALL,UN TURÓ I FONTS

Capafons es un pequeño pueblo situado en el corazón de las montañas de Prades , en la comarca del Baix Camp . , a 36 km . de Reus . El término municipal tiene 13,35 km2 . Es el pueblo que más inventario forestal de la provincia de Tarragona , un 80% de su término .

Está situado en la colina que ocupa la parte central del valle del río Brugent , el afluente principal del Francolí . El término limita por levante con Mont-ral, por el sur con Vilaplana , por poniente con La Febró y por poniente y por el norte con Praderas . El terreno empinado condiciona la disposición de las calles , y explica el desnivel que hay entre las casas de la parte baja y las de la cima ( con menos porcentaje que la Vilella Baixa ) . Está a una altitud de 751 m , snm . Tiene una población de 122 habitantes , y la densidad es de 8,91 hab / quilómetre2 . Se denominan Capafontins .

La primera fotografia es veu la totalitat de Capafonts destacant , com en tots el pobles, el campanari. Tot el poble envoltat de la verdor dels boscos.

La segona fotografia està feta des dún bosc proper. S'aprecia perfectament el desnivell de les cases.

En la tercera es pot contemplar com Capafonts està situat sobre un turó a la vall del riu Brugent.

I la quarta es una fotografia segurament feta des de l'ermita de l'Aballera de Prades. Es veu perfectament la fondària a on està assentat Capafonts i al fons la serralada majestuosa.

El toponim del municipi , segons alguns, prové de l'abundàncvia de fonts en el seu terme, estàn censades 53. Però segons Joan Coromines el nom de la població ve del llatí " caput fontis " , lloc on hi ha el " cap de la font " amb referència al naixement del riu Brugent, a la LLúdriga.

La presència humana a la vall de Capafonts es remonta al Neolític como ho demostren troballes a la Cova del Daniel i al Bec de Gallina : indústria del sílex. En temps dels sarraïns Capafonts depenia de Siourana. A partir del segle XII la vall del Brugent restà sota el control del comte de Barcelona. L'any 1.159 apareix el nom de " Capafonts " en la carta de població de Prades. A partir de principis del segle XIV s'incorporà al comtat de Prades, creat per Jaume II. I l'any 1.425 passà a la familia dels Comtes de Cardona.

L'última fotografia correspon a " CAL MACIÀ " . Es l'única casa amb façana historiada del poble, un edifici de gran valor històric de l'època medieval. Aquesta casa degué per la seva ubicació en el poble el centre del poder de Capafonts. Damunt la porta de dovelles hi ha un escut amb una inscripció i com figura heràldica conté un colom o una merla.

A la pared del cemenriri Vell hi ha esculpida , en relleu, una creu, que ets pot observar des del carrer Nou, segurament es una creu càtara, que indicaria la presència d'alguns reducts càtars per les Muntanyes de Prades.