PRADES : LA VILA VERMELLA

PRADES és el poble més alt del Baix Camp, l'altitud va des dels 950 metres fins als 1.122 del tossal de la Baltasana. Junt amb el Monte Caro a l'hivern la neu cobreix el territori. Prades es anomenada la " vila vermella " pel color de la pedra ( pedra foguera ) amb la qual es va construir tot el nucli urbà originari de l'època musulmana, en qué es van aixecar les muralles que envolten gairabé la totalitat del nucli àntic i es patrimoni artístic i conjunt històric de Catalunya des del 2 de febrer de 1.993.

Está situat al cor d'aquest massis muntanyós ( muntanyes de Prades) . Té en l'actualitat 580 habitants però en l'epoca medieval el Comtat de Prades era un dels més importants de la Corona d'Aragó. Aquest any es compleixen els 850 anys de la Carta de Població otorgada per Ramòn Berenguer IV als habitants de Prades.

Es important admirar els portals, la plaça major porticada, la famosa i bella font esfèrica renaixentista i l'esglesia de transició del gòtic al renaixement. Es va construir en tres etapes : la primera seria la part central del temple amb la porta romànica ; la segona entraria dintre l'estil del gòtic català amb afegits renaixentistes ; i la tercera , del segle XVI , la porta principal i façana reinaxentista rematada per un frontis triàngular. Té una sola nau amb volta ogival. Al costat un sòlid campanar construit l'any 1.863.

La font està situada a l'extrem sud-est de la Plaça Major ( reproduida en el Poble Espanyol de Montjuic ) . Es tracta d'una esfera de pedra de color rogenc, amb un radi d' 1,36 m i sostinguda per un pilar. Es una obra del segle XVI ( anònim) que coincideix amb l'acabament de la façana principal de l'església de Santa Maria la Major. Dita font està dividida en dos parts : la superior presenta un relleu quadricular que s'ha relacionat amb els meridians i paral.les de la terra; i la part inferior hi ha una decoració en forma de fulles molt estilitzades i apegades unes amb les altres. Hi ha quatre canells de bronze que van abocan les fresques aigues en una pica. Aquí es on se celebra la FESTA DEL CAVA, ( el tercer dissabte de juliol ) aquest any s'ha complert la 30 a edicio i pels seus canells fan raja el cava.

Un altre lloc d'interés és l'ermita de la Mare de Déu de l'ABELLERA, construida l'any 1570 i ficada en una singlera de 1.020 metres aprofitant una balma o cova. Es un mirador naravellós de tota la vall del riu " Brugent ", de Capafons i de les muntanyes de Farena. Cap al 1.484 va viure Fra. Bernat Boil, fill de Prades, benedictí i abat de Sant Miquel de Cuixà. Fou el primer Vicari Apostòlic de les Indies Occidentals, i com a tal va acompanyar a Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica.

Aqui teniu un racó preciós de Prades. A poques passes del poble hi ha una roureda ( de roure reboll), única d'aquesta especie a Catalunya i la " Roca Foradada ". Tenen molt de renom les patates de Prades, un tubèrcul que té una forma peculiar, la pell prima, una textura molt fina i un gust excepcionalment saborós, degut al clima, a la puresa de l'aigua i a les característiques del sol. Se les conèixen com la varietat " kennebec ".

Un personatge famós durant la tercera guerra carlina fou " EL NEN DE PRADES " anomenat Pere Balsells i Masgoret, d'ofici pastor i enrolat a l'exèrcit carlí als dotze anys. El general TRISTANY va tenir a Prades un dels quartels generals. Segons les cròniques, El Nen de Prades, fou molt destre en l'estratègia i la lluita contra l'enemic. Va morir a Tortosa a l'edat de 20 anys després d'haver lluitat al capdavant d'una nombrosa partida enfront del tinent Borrero a Xerta, el día 19 d'abril de 1.875.