MONESTIR DE SANT CUGAT

El monestir de Sant Cugat del Vallés és una antiga abadia benedictina ,construit entre els segles IX al XIV. Va ser el monestir de major importància de tot el Comtat de Barcelona. Entre els seus abats famosos hi ha l'Odó que començà la construcció d'un nou monestir fortificaciól'any 1.502.

Al segle IX s'uní l'església que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificació annexa de l'època romana " Castrum Octavium ". Dins el jardi del claustre poden observar-se restes de la primera basílica del segle V i el m lloc on la tradició diu que s'hi va entrerrar sant Cugat.

El claustre és un exemplar de romànic català ( segle XI- XII ) , dirigit pel mestre Arnau Gatell. La seva planta és gairabé quadrangular amb una longitud de més de 30 m. En cada pared hi ha quinze arcs de miogpunt sustentats en dotze parelles de columnes decorades amb capitells florals, d'animals i escenes bíbliques ( Crist rentant els peus als apòstols; escenes de la infància de Jesús ; monjos adreçant-se per a la celebració de les hores litúrgiques). En total hi ha 144 capitells, romànics, utilitzant pedres de Montjuich. Al segle XIV se li va afegirt un segons pis i es va construir l'atri d'entrada.

La façana i portalada de l' església pertanyen a finals del romànic. Té tres absis assentats sobre les restes de la fortalesa romana perfectament visibles. Les finestres, gairabé espitlleres, estan decvorades amb petites columnes amb base i capitell que sostenen arquivoltes.