ALFORJA : DUES ERMITES

La primera fotografia mostra palesament la formosor de la serralada de La Mussara i d'Arbolí. Boscos plens de pins, alzines i roures.

La segona fotografia és de l'ermita de Sant Antoni Abad a un quilòmetre del poble, al costat de la riera, en un racó força acollidor. És un bell paratge que gaudeix del silenci i de la pau que l'envolta. Antigament s'hi feia la benedicció dels animals de càrrega dels pagesos i a beure aigua fresca amb anissets o be llimonada. Era molt freqüent portar un ciri a sant Antoni per donar-li gràcies d'alguna petició concedida. Incloure un versos de MIGUEL TAVERNA BALCELLS que descriuren gràficament tan l'ermita com el seu entorn : " Prop del poble , al seu redós i trobem joliu ermita/ és humil i és petita i el seu entorn deliciós/. Una font d'aigua cristal.lina li dóna ambient agradós/ quan el jorn és calorós té frescor quasi divina./ Quan n'es arribat l'estiu es formen pinxes rotllanes/ al compàs de les sardanes en un diumenge festiu./ Bitlles, menta o anisos o beneir animals / són les virtuts principals de l'ermita que ens fa feliços./ És un racó bell i acollidor per fer-hi plaent passajades/ amb amics o amb la mainada./ Per fer alguna petició : Si voleu tenir bon matrimoni cada alforgenc o català/ un bon ciri cal portar/ a l'ermita de Sant Antoni ".

L'última fotografia es de l'ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, situada entre el Baix Camp i el Priorat, limitant amb el terme de Riudecols, i amb vistes precioses de diferents termes i poblacions fins arribar a la mar. L'ermita fou aixecada per Pere dels Arcs ( 1.227) en compliment dels testament dels seus pares. Però com totes les " verges trobades " té la seva llegenda : " ... unes resplandors baixades del cel , projectades amb intensitat damunt el bosc de Puigdarenes, com si fossin llengües de foc.... Reunit el Consell ...animosos s'adracen al cim de Puig Cerver i foren corpresos per l'aparició d'una imatge de la Verge, ombrejada per la copa alterosa d'una cervera ." ( F. Blasi, santuaris marians ). També els Goigs narren aquest fet : " En el tronc d'una cervera, trobareu la Perla fina. Pot haver-hi una petxina que guardi joia tan vera?. Vós ens dàrreu la prudència del més sortós mercader ".

Puigcerver, com escriu mossèn Isidre Saludes, es al mig d'un gran bosc d'alzines ( de 63 hectàrees ) propietat de l'ermita i que durant molts anys fou font de riquesa per al santuari. Es troba a més d'una hora de camí d'Alforja i bona part d'ell costerut. Té una cisterna, excavada a la roca, que abasteix d'aigua. Es un gran casal amb estables per als animals i dependències per als romeus ( avui excursionistes). La fotografia dona constància. A un dels costats hi ha el temple, d'una superfície de 22m. x 6,5 m. L'any 1.964 mossèn Joan Serra Escoté, siguent rector d'Alforja, gran promotor a Catalunya del ping- pong, va emprendre la construcció de la carretera a Puigcerver que parteix del Coll d'Alforja i faldejant la serra del Mirador, arriba a l'ermita en un trajecte de sis quilòmetres.

La festa abans es celebrava, segons mossèn Saludes, el primer diumenge després de Pasqua " dominica in albis " i era una de les festes més importants i solemnes que celebrava la parròquia d'Alforja. Recordava el Jubileu concedit per Alexandre VII, l'any 1.664. Això ja de per sí dòna la importància del lloc i de la devoció a la Mare de Déu de Puigcerver dels alforgencs i dels pobles veïns.