L'ALBIOL : MIRADOR DE L'ALT CAMP

Podem considerar l'Albiol com un dels portals naturals junt amb La Mussara d'entrada a les Muntanyes de Prades. Des de la terrassa que hi ha al devant de l'església i encara més des de les ruínes del castell podem admirar una vista extensa del Baix Camp i de l'Alt Camp sobresortin el campanar de Valls.

L'abrupta topografia del municipi ( última fotografia) configura un magnífic paisatge , destacant la serra del Pou on trobem les cotes més altes del municipi ( 985 m.s.n.m.), la vall del riuet de l'Albiol, afluent del Glorieta i el Pla de l'Estelada.

El poble si bé petit, conserva un especial encant pel predomini de la pedra vista en la construcció de les seves cases. El nucli modern es va bastí després de l'enderrocament del castell. ( penúltima fotografia). Situat a la comarca del Baix Camp endinsat al bell mig de la Serra de La Mussara en el conjunt de les Muntanyes de Prades. La altitud del terme oscil.la entre els 230 m ( Les Mesies Catalanes) i els 985 metros. El poble està a 823 metres, i les ruïnes del castell a 867 metres.

L'Albiol té uns 348 habitants en quatre nuclis : el Poble, Els Masos, Bonreton i Les Masies Catalanes . En el poble hi viuen uns 7o habitants, a Bonreton uns 4, ( en 1.976 àdhuc es van identificar 150 masos : " Mas de Barbera " , " Mas del Frare ", " Mas de Gallofré " o el " Mas d'Urrutia " un edifici modernista del segle XIX inclós a Les Masies Catalanes amb 280 habitans).

El terme té una extensió de 20,34 km quadrats, i fa partió amb els termes d'Alcover, La Selva del Camp, L'Aleixar, Vilaplana i Mont-ral. La densidad es de 17,11 hab/Km. Els seus habitants se amomenan " albiolenç , albiolenca ". El nom d' Albiol ve del llatí " alveolus = lloc de recollida o de conducció d'aigua, " segons Enric Moreu. Que a l'edat mitjana surtia d'aigua a bona part del Camp de Tarragona i finalment s'escapullia al Francolí.

El 25 de juny de 1.158 el compte de Barcelona Ramon Berenguer IV otorga la carta de repoblació i cedeix a Joan de Martorell, ardiaca de l'Eslésia de Tarragona, el lloc de l'Albiol , en perpetu i franc alou, amb la condició que el repoblés i fortifiqués. En aquesta encontrada els serraïns que dominavan l'Albiol i La Mussara baixaven pel " Coll de Batalla " al encontre dels cristians, lliurant forts combats . Poc després Joan de Martorell feia donació de l'Albiol a l'arquebisbe Huc de Cervelló i a l'església de Santa Tecla ( les dues taus del seu escut ). El 5 d'octubre de 1.164 Huc traspassava l'Albiol a Guerau de Avinyó , que permutà el seu nom pel de Guerau d'Albiol, que fou senyor de dit poble durant uns 31 anya, per retornar finalment a la mitra tarragonina.

L'església parroquial ( quarta fotografia) está dedicada a Sant Miquel i en la seva portalada figura l'any 1.791 tot i que té una sepultura de 1.746. És d'una nau amb capelletes obertes entre els contraforts. El seu altar major , procedent - segons la tradició - del convent de Sant Francesc de Reusd, va desaparèixer i ara hi ha una talla policromada de sant Miquel del segle XVII. El seu campanar poc esbelt ( fotografia tercera) hi ha dos campanes i té un mirador extraordinari.

La Verge de les Virtuts, la seva ermita estava situada a la capçalera del riu Glorieta i elevada sobre una llenca de pedra tota voltada de cingles, dintre del terme d'Alcover però pertanyia a la parròquia de l'Albiol ( segona fotografia : mural de la Verge de Les Virtuts) a 545 metres de altitud. L'any 1.894 tant el retaule com la imatge foren portades a l'Albiol. El 11 de juliol es cel.lebra la seva festivitat amb una missa i finalitzant en un Rosari de les torxes.

L'escut de l'Albiol ( primera fotografia) es un castell amb tres torres de guaita, la del mig mès alta i gruixuda, sobre un fons verd i a cada costat dos Taus blanques. Les restes actualment visibles del castell de l'Albiol són formades per una torre de planta rectangular, per dos edificis annexos i per un recinte ample que inclou diverses bestorres i torres de flanqueig. L'edifici més antic es la torre mestre, situada al punt més alt, datada entre els segles XII - XIII.

Josep Iglesias així ho veié i així ho escriví : " Veure, en el blau indecís del cel, les ruïnes d'un castell que corona una muntanyola rodona punxeguda. El volt de muralles escapça el con del turó....i una massissa torre quadrada es manté en el cim com un mugró erecte....Les muralles irregulars pugen i davallen seguint el contorn del turó. Sota les muralles , les botges baixen fins arran de les cases. "

Aquest escrit es en homenatge al meu germà Anton ( difunt ) que fou secretari interí de l'ajuntament de l'Albiol entre els anys 1.943 -1,945 i als meus avantpassats Rafel Huguet i Estivill, de La Mussara, casat amb Maria Foguet i Cavallé, de l'Albiol.