LES BORGES DEL CAMP

LES BORGES DEL CAMP és un poble que'l tinc en gran estimació. Als anys 1.942-45 hi anava amb la mare a comprar fideos i pasta a casa d'uns familiars que vivien a la carretera , pujant a mà dreta, en un casalici molt gran. El poble està assegut al peu d'un turró a l'esquerra de la riera d'Alforja, a l'extrem occidental del Baix Camp.

La primera fotografia és una visió general del poble. Té una població que supera els 1.900 habitants. El terme municipal és de 8,14 km2, ja que fins a finals del segle XVIII depenia de la Baronia d'Alforja. Una altitud de 247 m. sobre el nivel del mar. Es troba molt ben comunicada mitjançant la xarxa fèrria ( Barna- Saragossa- Madrid) i carreteres. Els seus habitants s'anomenen " borgencs / borgenques ".

Segons Joan Coromines tot i èsser català el nom del poble, es sinònim de " casa de pedra seca " encara que alguns diuen que es d'origen aràbic i que significa . " torre o lloc de defensa ". La partida de " Les Torres " hi ha una torre mig esbucada dels " Moros ·. Molt poques són les dades conegudes de l'època medieval, durant tot aquest període l'oposició amb Alforja fou constant per obtenir la independència administrativa

El seus carrers són estrets amb dues places grans. Sembla que el primer nucli de població sorgí a prop de la Riera, a uns 400 metres del poble actual, durant l'època musulmana. Té dues cases pairals de nissaga " CAL VALL " ( on nasqué el cap carlí Maties de Vall i LLaberia ) i " CAL DASCA " ambdues datades del segle XVIII.

La segona fotografia es part de la façana de l'església i el seu campanar. L'antiga parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra de Tosals , documentadas el 1.154 , es fusionà amb la de Santa Maria el 1.735. L'actual església parroquial dedicada a la Verge Assumpta és d'estil barroc- neoclàssic, esgrafiada, de tres naus, bastida entre el 1.777 i el 1.786. L'airós campanar , de 27 metres d'alçada, serveix de punt d'orientació per als mariners i els pescadors de la costa.

La tercera fotografia és l'ermita de la Mare de Déu de La Riera. Aquest santuari marià fou inaugurat el 1.904 i reconstruit el 1.954. S'hi venera una talla policromada, romànica, del segle XIII. És d'estil modernista , obra de l'arquitecte Francesc Berenguer,col.laborador molt directe de Antoni Gaudí. Tocant a l'ermita s'ha trobat un sepulcre romà del segle III, cosa que fa suposar -hi l'existència d'una vila romana. La festa major ( 8 de setembre) de la Mare de Déu de La Riera, cal esmantar " la tronada " que dóna inici a la festa, la processó amb fanalets fins a l'ermita i el ball de diables que precedeis la processó. La festa major d'hivern ( sant Antoni Abad) , documentada ja el 1.669 .

Finalment la penúltima foto és l'escut de la vila, de recent creació ( 26 de setembre 1.908) . Es tracta d'un escut caironat d'or, una banda ondada d'atzur carregada d'una creu TAU de sable, acostada de dos arbres de sinople a la dreta i de dues borges de sinople a la sinistra, Per timbre una corona mural de la vila. L'última fotografia correspon a la Casa de la Vila amb les dues banderas ( catalana i la del poble).