PARQUE DEL ALTO TAJO

El Parc Natural del Alto Tajo es caracteritza per la gran diversitat de la seva flora. Dins dels seus límits hi ha un 20% del total de les espècies que presenta l'floraflora ibèrica amb extenses pinedes. Presenta una similitud amb la serralada ibèrica (veure l'última fotografia) destacant les formes vinculades a la xarxa hidrogràfica com ara: canons, falçs i terrasses. Però a més té formes singulars de vessant, és a dir, ganivets, agulles i monólo com pot perfectament comprovar (en la segona fotografia) que correspon a la Hoz del riu Gallo. El Parc està creuat per un gran nombre de Que de nord a sud són vertebrats pel TAJO i que van acumulant cabal entre els boscos i l'abrupta orografia del terreny. Entre els seus afluents cal ressenyar el riu Gall, el Corb, l'Ablandejo i el Linares. És el parc que té un sistema de falçs fluvials més extens de Castilla La Mancha. Dins del Parc hi ha cinc enclavament. La Hoz del riu Gallo, el naixement del riu Cuervo, les llacunes de Taravilla, les Salines de Armallá i el Salt de Povedap.

Té una superfície de 176.265 hectàrees i va ser declarat parc natural l'any 2000. Aquest parc, com a espai protegit, és un dels últims refugis per a espècies amenaçades i de gran valor com l'àliga perdiguera. Les nombroses parets rocoses que coronen els canons fluvials acullen excel lents refugis per a les rapinyaires rupícoles com l'àguila reial (18 parelles), l'àguila cuabarrada (4 parelles), falcó pelegrí (35 parelles), aufrany (26 parelles), voltor comú (400 parelles) i el duc (15 parelles). També hi ha grups de cabres salvatges, Esparvers, teixons, fagin, gats salvatges i mostela. Poden així mateix veure espectaculars papallones com "Parnesius Apolo" i "Graellsia Isabellae".

Les seves muntanyes són conglomerats de pissarres i quarsites; roderrales d'ingressos i erms calcàries. Hi ha grans masses de pins (pi roig, pinassa, pi de resina). Vegetant sota la coberta de les pinedes trobem roures, alzines i roure reboll. Quan arriba la tardor i la primavera apareixen multitud de saboroses bolets. A la zona central del Parc, en les erms calcàries, hi ha vastes masses d 'savina turífera catalogades entre les més ben consevador d'Europa.

El Santuario de Nuestra Señora de la Hoz, en el siglo XI aparece como Santa Maria de Molina, celebra su festividad el 11 de mayo. El Santuario ( ver la primera fpotografia) se halla ubicado en el barranco del mimo nombre, aprovechando el único lugar abierto del mismo. Destaca el paraje en el que se situa, y en el que es recomendable perderse durante unas horas para contemplar las formas caprichosas que el rio Gallo ha formado en las paredes rocosas, que en una altura de 10 a 15o metros escoltan el estrecho desfiladero, Encima de la ermita- santuario hay un mirador desde donde se contempla una vista espléndida del entorno. El santuario es de estilo gótico- renacentista ( siglo XVI ).